Una llàstima

Llegeixo avui a alguna bitàcola que En.red.ando ha fet fallida i ha tancat. En.red.ando és, o era, una empresa creada per Luis Ángel Fernández Hermana pionera dins l'Internet espanyola i estava especialitzada en serveis de consultoria i gestió de recursos a la xarxa. Els continguts que publicaven a la seva plana web eren molt més que dignes. Ara, gràcies a la caché de Google, a Archive.org i a les iniciatives de moltes persones, s'estan recuperant alguns d'aquests continguts.
Tot i així, amb la seva clausura Internet perd uns materials valuosíssims i unes aportacions de gran valor.

Ja som aquí!

Feia mesos, no, anys que volia tenir una bitàcola. Una bitàcola per opinar, per pensar, per reflexionar. Un espai on escriure i on els textos que he escrit es mantinguessin mes rere mes, i un bon dia pogués passejar-m'hi i veure què pensava feia un any d'un determinat tema. I corregir aquelles idees que no m'agradés com havien quedat, o ampliar-les, o rebutjar-les... qui sap. Perquè una bitàcola és sobretot un lloc propi on poder-hi dir la teva, de la manera que vulguis, quan vulguis.

Vaig descobrir les bitàcoles ara farà més de tres anys, quasi quatre. De fet, fa poc més de tres anys, l'estiu del 2001, ja vaig publicar un article a Internet sobre aquest medi que encara està penjat a alguna plana (i que google, sempre fidel, té indexat). Des d'aleshores ha plogut molt, a Internet i a fora. Les coses han canviat una mica. Bé, n'hi ha que han continuat igual. Com la meva peresa a tirar endavant aquells projectes que ja tenc més clars com realitzaria. Per continuar aprenent aquelles coses en que m'he iniciat. Perquè jo som així, una persona que s'interessa per moltes coses però que li costa mantenir un ritme constant en elles. Per aquí, per Mallorca, solen dir "Arrancada de cavall i arribada d'ase". Què hi farem, són maneres de ser!

Anava a dir, però, que finalment m'he animat a crear la meva primera bitàcola. Dubtava si fer-ho realment. A mi, el que realment m'hauria agradat, és disposar-la en el servidor Ciudadano.NET i crear el meu propi gestor de bitàcoles. De fet, ja vaig començar amb ell tot just farà un any i vaig arribar a crear-me un parser en Python que em permetia llegir arxius RSS mitjançant la interfície DOM de l'XML. Però com tantes altres coses, ho vaig deixar fer.

A més a més, quan ja m'havia decidit a emprar el gestor d'algú altre (que n'hi ha de molt bons, molt millors que qualsevol que jo pogués haver construït), el servidor on allotjava Ciudadano.NET (la meva plana web, sempre inacabada) va i em deixa sense accés. Que hi farem, ja ho miraré de solucionar. Mentrestant he decidit obrir la bitàcola en un servidor extern, a blogspot, que pareix que funciona molt bé, i despreocupar-me'n de tot manco d'escriure. Dubtava sobre quina llengua utilitzar, si el castellà o el català. A favor del català hi havia el fet que és la meva llengua materna i amb la que m'expresso la gran majoria de vegades (sempre oralment). A favor del castellà hi ha el fet que és la llengua que més acostumat estic a llegir i a escriure. M'he decidit per la primera, encara que no rebutjo alguna entrada en la segona. Al cap i a la fi, per a mi la llengua és un mitjà i no tenc massa problemes en emprar una o l'altra (o qualsevol altra més, si en dominés).

En qualsevol cas, en català o en castellà, ja veurem com funciona això. La meva idea és en principi escriure de noves tecnologies, de programació, de temes econòmics i socials, de política, d'excursions, de viatges, de la vida d'un estudiant mallorquí a Barcelona, de cuina, de... en poques paraules, de tot el que tengui ganes d'escriure en un moment determinat. Però clar, això és la meva idea i jo, d'idees, en tenc moltes. I he de dir que també moltes no arriben molt més enllà de la meva ment.

Ja veurem fins on arriba la meva paciència. Perquè escriure és fàcil. Però escriure coses que siguin interessants, encara que només ho siguin per un mateix, ja no ho és tant. I si vull obrir aquest espai és pel motiu que apuntava al principi: per disposar d'un lloc on escriure i revisar. On aprendre, en definitiva.

Pep Verd Barreno